Primera Revolució Industrial

Aquesta va començar aproximadament el 1760 i va acabar al voltant del 1840. Va ser un canvi que com es pot imaginar pel nom, va ser un procés d’industrialització de la societat. Els canvis van ser tant a nivell tecnològic com a econòmic i social.

La revolució industrial va provocar una revolució agrícola. La producció d’aliments va augmentar, la ramaderia i els cultius s’apropaven més a ser intensius enlloc d’extensius. Això va ocórrer gràcies el disseny i fabricació de noves màquines i sistemes de conreu més pràctics com fertilitzants químics específics o grans arades. També, fruit d’aquestes innovacions, molta gent, sobretot jove, emigrava als nuclis de les ciutats, ja que no era necessari passar tanta estona al camp per aconseguir la collita que aconseguien.

Aquesta revolució va impulsar una revolució demogràfica, és a dir canvis en les poblacions humanes. Va disminuir la mortalitat i l’esperança de vida va augmentar remarcablement degut a que les coses eren més pràctiques i no es necessitava un gran esforç físic pels treballs del camp i la vida era més còmode.

A nivell de tecnologies, la industrialització va fer un gran impacte. Van aparèixer nous transports com els ferrocarrils i els vaixells de vapor. El comerç es va començar a internacionalitzar i el mercat era una cosa més aviat nacional. Sectors industrials com la indústria tèxtil i cotonera, el carbó,la metal·lúrgia/sider-

úrgia (metalls treballats) van ser el focus de la indústria i “potències” importants. Com que el que predominava en aquests sectors era que tots produïen amb fàbriques, hi havia un augment molt gran de la producció. La mecanització, les màquines de vapor i noves fonts d’energia (hidràulica i combustió de carbó) eren presents en les fàbriques. Gràcies a l’efecte de massificació de la producció hi va haver una baixada de preus, ja que els productes deixaven de ser únics.

A nivell econòmic el model que predominava era el capitalisme. Aquest generava una competència entre empreses per aconseguir el màxim. A més, va aparèixer el lliure canvi, els productes podien ser internacionals. Hi començaven a haver societats anònimes i accionistes en empreses. Les crisis semblaven ser “en bucle”, eren periòdiques, no acabaven d’acabar-se del tot i feien com una muntanya russa. S’apostava per l’economia local (proteccionisme) tot i haver les competències que hi havien. La doctrina econòmica era el liberalisme, on l’individu buscava el màxim benefici individual tot i que son regulats pel mercat i l’estat no intervé en l’economia.

La societat es dividia entre la burgesia i la classe obrera, també l’utilitza el terme de proletariat per designar la classe obrera. Com ja he dit, sobretot els joves, es van començar a mudar a les grans ciutats i això es coneix com a èxode rural. En part per això, hi va haver un creixement urbà i segregació per barris.

Imatge de: “https://unsplash.com/photos/zmiTCmqX45M?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditShareLink “